L'Esglèsia de Sant Salvador

Està a la part més alta de Vilanova. Té adossat al nord les restes de l'antic castell, del qual només en queden alguns paraments dels murs exteriors i que fou utilitzat com a fossar fins el 1892.

És un temple de planta rectangular i absis semicircular encarat a orient. La nau principal està coberta amb una volta de canó apuntat sostinguda per tres arcs torals i l'absis per una volta gallonada. Té un creuer amb els braços molts irregulars i transformats. La porta romànica (1276) es troba al mur del migdia. La Porta Baix (gòtica, 1327) es troba al mur de ponent i és de gran interés ja que és el primer esglaó en la evolució de les portalades romàniques lleidatanes cap als nous models gòtics

Fou edificada per Ramon I de Meià a finals del s. XI o principis del s. XII. Llavors era més petita i depenia de la parròquia de Sant Cristòfol de Meià (l'actual ermita). La part més antiga de l'absis i la Porta Baix (gòtica) son de finals del s.XII i principis del XIV. Va ser reformada al s.XVIII. L'any 1901 la van fer enguixar i pintar de blau, amb ratlles blanques imitant pedres (llevat de l'absis, on hi havia el retaule), segurament per disimular les pedres interiors molt desgastades i algunes destrosses de la guerra carlina. No se sap del cert el que va passar amb la traceria gòtica retallada de la Porta Baix. Hi han diverses versions: una que diu que un rector la va fer tallar perquè no ho passaven amb el tàlem; una altra diu que mai va ser acavada i fins i tot es diu que aquestes pedres es van retallar per vendre-les als americans i que avui es troben en un museu dels EUA.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) es van cremar els sants, els retaules dels altars, els ornaments litúrgics, els arxius parroquials i van ser expoliats tots els objectes que tenien algun valor material. Només es va salvar la Verge del Roser (perquè era d'alabastre i no es va cremar) i la Taula del Calvari (que era a Meià). Les peces de més valor artístic que foren destruïdes, són el retaule barroc de l'altar major amb totes les seves imatges (de fusta policromada del s.XVIII)  i la talla del Sant Crist. També van ser expoliats el rellotge i les campanes.

En el decret 238/1984 de 20 de juliol (DOGC núm. 462) l'església de Sant Salvador de Meià va ser declarada monument històric-artístic de caràcter nacional, quedant d'aquesta manera la tutela i defensa d'aquest edifici en mans de la Direcció General del Patrimoni Artístic. En els darrers anys s'han realitzat les obres de restauració més urgents, però la major part encara resta per fer.

Té dues notables marededéus: la romànica de Meià del s. XII i la del Roser (d'alabastre amb la policromia original) del s. XV.