La Vila nova de Meià

La Vila Nova de Meià va ser creada pels senyors de Meià (Ramon I de Meià) a finals dels s.XI o principis del s. XII (en tot cas abans de l'any 1.125). L'objectiu era   repoblar i tornar a treballar les terres centrals de la Coma, quan la vall ja no era terra de marca i les ràtzies musulmanes ja no representaven un perill per a la població. Va fer edificar el castell de la Mota  i l'església de Sant Salvador.  La vila original només arribava fins a l'actual carrer de l'Església, i estava formada pel castell, la primitiva església i el carrer del Forn. Era una vila enmurallada, amb tres portals per tancar-se. La funció de muralla la feien les cases que donaven a l'exterior, amb les parets molt fortes, les obertures a gran altura i la porta d'entrada al carrer interior.

Posteriorment la vila es va anar ampliant, però el gran eixamplement urbà de Vilanova es va donar als voltants de 1312 quan la vila va passar a ser patrimoni de la corona i el rei Jaume II va otorgar el privilegi de l'exempció d'impostos reials durant 5 anys als antics habitants i a tots aquells que hi traslladessin la seva residència, de tal manera que no va quedar dins el recinte enmurallat, cap solar per edificar. El 1314 es va autoritzar un nou eixamplament de la vila i es van obrir el Portal de la Ratera i el Portal d'Ajós. Els succesius eixamplaments de les muralles van configurar l'actual població.

La primera forma d'organització municipal data del s. XIII. Al s.XIV ja hi havia una institució municipal representativa que és documentada el 1328 quan el rei Alfons III fa un requeriment als jurats i a les universitats dels llocs de Meià. Als segles XVI, XVII i principis del XVIII la Universitat de Vilanova estava formada per un Consell General de 12 o 13 persones, tres paers, un edil i un síndic. Durant el segle XVIII i començaments del XIX trobem les figures dels regidors segons la Nova Planta de l'organització municipal castellana imposada al nostre país.

Vilanova de Meià ha estat el centre administratiu i sobretot econòmic de la Coma de Meià durant els darrers 800 anys.